Això no ha estat dut a terme únicament pels grans capitalistes, sinó en col·laboració amb els seus servents als Governs i Parlaments, inclosa la formació Esquerra Unida. Encara que l’espantall protagonitzat per Esquerra Unida sigui molt divers i s’hagi manifestat en totes les regions de l’Estat, ens centrarem referent a Madrid, que el seu partícip ha estat el senyor Ángel Pérez, portaveu del Grup d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de Madrid.
Des del Partit Comunista Obrer Espanyol a Madrid (PCOE Madrid) volem denunciar i desemmascarar a aquests serfs del capital – encara que no sigui especialment complicat –, que contínuament fan gala del seu oportunisme en col·locar-se efímerament del costat de les protestes populars, com ha passat recentment amb l’anomenat ‘cas Alfon’. Però a l’hora de la veritat, on cal demostrar realment del costat de qui s’està, succeeixen coses com aquesta.
Era 18 de Juliol de 2012 -peculiar dia per declarar el que va declarar el senyor anteriorment citat- quan va dir coses com aquestes: “l’únic que està fent alguna cosa per l’economia és el Rei buscant contractes a Moscou”. Encara sent d’IU cal reconèixer que se superen. Amb cites com aquesta podem observar la veritable essència d’IU, no solament no critica al Rei, hereu directe del franquisme, sinó que ho enarbora per ser el “únic” que fa alguna cosa per l’economia. Per si encara no queda clar de quina economia està parlant el senyor Pérez, procedirem a ampliar aquesta cita amb les següents: “perquè la responsabilitat [de la crisi] no està només en el sector públic, també en el privat”, “no s’està activant l’economia correctament”, “el problema no es resol baixant el salari als funcionaris i condemnant als sindicats i als polítics ‘urbi et orbi’”, “El dèficit públic cal vigilar-ho, però el gros són els tres bilions de deute privat”, “no hi ha ni una sola mesura d’impuls de l’economia”, “On estan les noves polítiques industrials, el desenvolupament tecnològic o el nou model educatiu després de 35 anys de democràcia? Després de tanta democràcia i de tant presumir del miracle espanyol, la qual cosa va dir Aznar, González i Zapatero era tot mentida”, o, finalment, “Solament se surt de la crisi activant l’economia i fent-la més gran i això el Govern ho sap, però no tots ho veuen igual: una cosa és la sortida de la crisi dels mercats i una altra la sortida de la crisi de la gent”.
De l’anteriorment citat cal treure certes conclusions. D’una banda, s’assumeix que la sortida a aquesta crisi serà inqüestionablement dins d’aquest sistema, en cap moment s’al·ludeix al fet que els motius d’aquesta són el propi sistema de producció capitalista – ja que l’acumulació de capitals en les grans empreses, la pèrdua de poder adquisitiu per la classe treballadora i la sobreproducció produeixen que es col·lapsi el sistema ja en descomposició –, sinó que s’assumeix l’argot burgès de el “sector públic” i el “sector privat”, per tant deduïm que no es pretén en cap moment trencar amb el sistema. De fet, on es parla de l’explotació que sofreix l’obrer dia a dia, on dels beneficis milionaris dels grans empresaris? No es parla, no interessa. Es fa un lleu esment al deute privat, però no s’esmenta que és l’Estat el que va avalar aquest deute. És a dir, no es denuncia que l’oligarquia financera controla amb els seus tentacles a l’Estat burgès, que respon únicament als interessos de la classe dominant. D’altra banda, resulta asombrós observar com es titlla de “democràcia” als 35 anys que succeeixen des de la Transició – període en què es va canviar tot el règim franquista per al final no canviar gens – fins als nostres dies, on no és en va comentar que segueix governant la mateixa oligarquia econòmica del franquisme. Precisament el PCE, principal component d’IU, va renunciar a tota la seva praxi revolucionària oficialment des dels 70, encara que en la pràctica s’havia renunciat 30 anys abans, i opten per la via parlamentària per integrar-se en el sistema i obtenir alguns càrrecs en el mateix.
Tota l’opressió soferta per l’obrer va ser enterrada sota capes d’hipocresia i oportunisme de la mà del PSOE, PCE, i altres partits que van vendre a la seva classe per una cadira al Congrés.
A manera de conclusió, des del Partit Comunista Obrer Espanyol a Madrid volem denunciar públicament tots els intents de la burgesia i els seus servents, referint-nos en aquest cas a IU, d’alienar a l’obrer amb falses consignes “d’esquerres” mentre pacten amb governs del PSOE, protagonitzen escandalosos casos de corrupció amb els EREs a Andalusia o s’oblida per complet la situació dels obrers des de les butaques de l’Assemblea de Madrid, per no esmentar la lamentable situació de tots els presos polítics d’aquest país, amb els quals ens solidaritzem i als quals volem transmetre el nostre més sincer suport, no us oblidem.
No podem permetre per més temps la falsa posició d’IU clamant per millors solucions a la crisi, que suposen les mateixes polítiques explotadores del PP-PSOE, amb la diferència que pretenen donar-li un embolcall rebel que potser enganyi a alguns incauts. El motiu d’aquesta crisi no és que hàgim viscut per sobre de les nostres possibilitats, és producte de la sobreproducció d’un sistema en descomposició, és producte de l’especulació bancària per el seu afany de guanyar cada dia més a costa del conjunt dels assalariats, amb la conseqüent disminució del poder adquisitiu i de qualitat de vida de la classe treballadora. No poden seguir enganyant-nos amb l’excusa del sector públic mentre bancs anuncien guanys del 10, 15, o 20% respecte a l’any anterior, o beneficis igualment milionaris per part d’algunes indústries. No permetrem més humiliacions a la classe productora d’aquest sistema, la que produeix tota la riquesa, no podem permetre que es destrueixin els nostres drets mentre anuncien rescats de milers de milions d’euros de diners públics a bancs privats.
La crisi és del sistema, no de la classe obrera, la solució passa inexorablement per la construcció del Socialisme, per l’edificació del Poder Popular als barris, centres d’estudi i de treball, no des dels parlaments corruptes al servei de l’oligarquia financera. Aquest Poder Popular suposarà el germen revolucionari que ens permetrà enviar al capitalisme a l’escombriaire de la història.
PCOE Illes Balears 